Portfoli_Economia_Adrián_Gómez

L’estudi de l’economia – Macro i microeconomia Indica si els següents llibres d’economia han estat escrits, al teu parer, per microeconomistes o per macroeconomistes: “L’impacte de la crisi econòmica sobre les taxes d’atur a Espanya (2007-2015)” Macroeconomia “Youtubers: un sector en creixement” Microeconomia “Estudi sobre la superfície comercial a Catalunya” Microeconomia “Evolució de les cotitzacions socials 2017” Macroeconomia “Recaptació fiscal i tipus impositius al primer trimestre de 2016” Macroeconomia “Estudi de la competència al sector de les telecomunicacions” Microeconomia “Un model predictiu dels preus dels actius immobiliaris” Microeconomia “IPC: un estudi de les diferències autonòmiques”   Macroeconomia Quan ho tinguis clar, pots enganxar la taula a un nou post al teu bloc.   Inclou al teu glossari els termes Teoria econòmica, macroeconomia i microeconomia

La frontera de possibilitats de producció Els alumnes de 4t de l'ESO teniu el vostre temps força ocupat. En Bonifaci Bofarull Peraplana, per exemple, ha calculat que, traient hores de classe, trajectes d’anada i tornada, activitats extraescolars, més trajectes, les hores dedicades a la ingesta d’aliments, les hores de son, i algunes altres tasques, pot disposar lliurement de només 24 hores a al llarg de cada setmana. Aquestes 24 hores pot repartir-les entre les seves dues grans passions: estudiar –el Bonifaci és un GRAN estudiant- o dedicarles al Clash of Grijanders – Land of Gromenauers Edition (en endavant, COGLOGE). JUE-GA-ZO. El Bonifaci –ja hem dit que és un gran estudiant, no?- ha calculat que cada quatre hores d’estudi que dediqui a la setmana li suposaran un excel·lent. Tanmateix, té observat que pujar de nivell al COGLOGE li exigeix una inversió de sis hores setmanals. Redacta un post donant resposta a les següents qüestions: Quants excel·lents o...

Els factors de producció En Bonifaci Bofarull Paperin ha muntat un negoci de menjar ràpid. És el llogataire d’un Truck Food, una furgoneta amb la que es desplaça a diferents events (festes majors de petites localitats, fires, exposicions, inauguracions...) i allà serveix a la seva clientela  suculents plats de cols de Brussel·les, una delicatessen. Com que si fa no fa ha passat ja un any de l’inici de la seva activitat, el Bonifaci ha fet números i, segons sembla, la cosa ha anat així: Ha pagat 350 € cada mes al propietari del Food Truck, un rus malcarat i d’aspecte perillós anomenat Dmitri. 350·12= 4200 Ha pagat 660 € mensuals al seu ajudant, Sacarino. 660·12= 7920 Per tal d’adquirir els plats, gots, coberts i, evidentment, la deliciosa col, va haver de demanar diners a Feliciano, un amic. Aquest li va prestar 10.000 €, que ja ha retornat, juntament amb 1.000 € de més que el Feliciano va exigir per portar a terme l’operació. 10000+1000= 11000 Ha gastat en...

Sistemes econòmics Els alumnes de 4t de l'ESO de l’escola del costat han decidit anar d'excursió de fi de curs. Es plantegen d’anar a Itàlia i vendre loteria perquè és tradició al seu institut. L’alumnat, però, està dividit, donat que l’escola s’ha dividit en dos grups amb dues opinions força diferents. Alumnes de 4rt emocionats davant la possibilitat de visitar Santa Maria La Maggiore a) Un és partidari de deixar que la direcció del centre decideixi l'itinerari i les activitats a realitzar b) L’altre defensa que els propis alumnes haurien de decidir l'itinerari i les activitats En qualsevol cas, i un cop fixades les activitats per recaptar fons (venda de loteria, samarretes, etc.) caldrà decidir com repartir el recaptat , pel que es plantegen també diverses possibilitats: a) Repartir a parts iguals. b) Repartir segons l'esforç dedicat a recaptar. c) Repartir segons el recaptat per cada un. Afegeix al glossari els següents ter...

L’estudi de l’economia – Economia normativa I Els alumnes de secundaria solen mostrar un gran sentit de la justícia. “Això és injust!”, es sent a l’aula cada cop que un alumne sent que està sent tractat injustament. En alguns casos, però, el que és just o no és matèria opinable. Per exemple, la manera més justa d’avaluar als alumnes és... a) Com fem fins ara: mitjançant els exàmens, proves i treballs, mirem d’esbrinar el grau de comprensió i/o aprenentatge dels diferents items presents al currículum de la matèria. Qui més sap de la matèria, millor nota. b) També podríem premiar l’esforç. Alumnes que han dedicat hores i hores, que han redactat apunts, subratllat pàgines, realitzat centenars d’esquemes... mereixen la mateixa nota que un alumne que amb estar atent a classe ja en té prou? c) Podríem mesurar la millora. Els alumnes que més han millorat, independentment del seu grau d’esforç i del nivell inicial i/o final de coneixements, obtindran més nota que els que –encara que assolint e...